Límit Alliberador. Benjamín González Buelta S.J

El meu límit acollittortuga
m’allibera
de la impossible tasca
d’assolir la perfecció de centímetres i lleis.

La meva ambigüitat
que tot ho impregna
m’allibera
de la ingenuïtat
en les meves relacions i projectes.

El meu pecat perdonat
m’allibera
l’orgull que aixeca
el cor i la mirada
per sobre de tots els caps.

La meva fragilitat assumida
m’allibera
de construir la vinya
sobre la meva suficiència
trencadissa i vana.

El meu projecte fracassat
m’allibera
de la por a la derrota
que ofega la fantasia
i congela el futur.

La meva mort passada
m’allibera
de terrors fantasmals
els seus caps i condemnes
les seves fosses i dimonis.

Avui els meus sabers
són com vestits de nen
penjats de l’armari,
vestimentes acolorides
que van acompanyar la meva alçada
en un trajecte del viatge.
Pobres sabers
decorats amb títols i segells
arxivats amb clau,
allistats en el meu prestatge
com un exèrcit en paper.

Però avui el misteri
s’obre ineludible
abisme al final de tots els meus sabers
armats de raons i de mapes.
I avui és la meva ignorància
un col·liri que em renta els ulls,
un dejuni que alleujera la raó,
un assossec indefens
sense tècnica ni horari,
una porta clandestina
oberta cap al futur
controlat inútilment
pels forts i els savis.

I arriba des del misteri
un aliment sorprenent
sense publicitat, sense etiqueta,
una aroma d’un de gener,
una esperança que desarma
les meves raons blindades.

El misteri és un Tu
que m’acull a la nit
com l’única certesa
que no devora el meu passat,
ni es burla dels meus sabers petits
amics fidels com gossos de cec
que em van conduir fins a ell.

LinkedInShare