Les fulles no cauen, es deixen anar. José María Toro.

Sempre m’ha semblat espectacular la caiguda d’una fulla.AUTUM

Ara, però, m’adono que cap fulla “cau” sinó que arribat l’escenari de la tardor inicia la dansa meravellosa de deixar-se anar.

Cada fulla que es deixa anar és una invitació a la nostra predisposició al despreniment.

Les fulles no cauen, es desprenen en un gest suprem de generositat i profund de saviesa:

La fulla que no s’aferra a la branca i es llança al buit de l’aire coneix el batec profund d’una vida que està sempre en moviment i en actitud de renovació.

La fulla que es deixa anar comprèn i accepta que l’espai buit que ella deixa
és la matriu generosa que albergarà el brot d’una nova fulla.

La coreografia de les fulles deixant-se anar i abandonant-se a la simfonia del vent
traça un indicible cant de llibertat i suposa una interpel·lació constant i contundent per a tots i cadascun dels arbres humans que som nosaltres.

Cada fulla a l’aire m’està xiuxiuejant a cau d’orella de l’ànima
deixa’t anar!,
entrega’t!,
abandona’t!
i confia!.

Cada fulla que es deslliga queda unida invisiblement  i subtil a la brisa de la seva pròpia entrega i llibertat.
Amb aquest gest la fulla realitza el seu més impressionant moviment de creativitat
ja que amb ell s’està gestant l’irrompre d’una nova primavera.

Reconec i confesso públicament, davant aquest públic de fulles movent-se al compàs de l’aire del matí, que sóc un arbre a qui li costa deixar anar moltes de les seves fulles.

Tinc por davant la incertesa del nou brot.
Em sento tan còmode i segur amb aquestes fules predictibles,
amb aquests hàbits perennes,
amb aquestes conductes fixades,
amb aquests pensaments arrelats,
amb aquest entorn ja conegut …

Vull, en aquest temps, sumar-me a aquesta saviesa, generositat i bellesa de les fulles que “es deixen caure”.

Vull llançar-me a aquest abisme tardorenc que em submergeix en un autèntic espai de fe, confiança, esplendidesa i donació.

Sé que quan sóc jo qui es deixa anar, des de la seva pròpia consciència i llibertat,
el desprendre de la branca és molt menys dolorós i més bonic.

Només les fulles que es resisteixen, que neguen el que és obvi,
hauran de ser arrencades per un vent molt més agressiu i impetuós
i cauran a terra pel pes del seu propi dolor.

Traducció Joana Mateu-Adrover
LinkedInShare